PIANO.... PIANO (Gràcies Cristina)
Piano...Piano és el títol d'un llibre de la bona companya i mestra Cristina Parera. La Cristina va ser professora al Conservatori de Terrassa un bon grapat d'anys sent mestra de molts pianistes professionals i amateurs.

El seu caràcter era vital, alegre i desenvadat. El seu llibre, com ella expontani, planer i directe. Amb Piano...Piano, la Cristina va adreçar molts consells tant a músics com a amateurs i especialment a aquells joves que es volien introduir al món del pianisme.

La darrera vegada que vaig veure la Cristina va ser a la celebració del centenari de l'escola on haviem treballat plegats, el Conservatori de Terrassa. La seva mirada era alegre i un somriure nerviós es dibuixava als seus llavis. Tots sabiem que estava molt contenta d'estar entre antics companys i joves músics.

Avui la Cristina és una dona molt gran, no es pot comunicar degut a una malaltia que li impedeix parlar... però la seva mirada i la seva alegria es trasmetia expontaniament.

Aquest article vols ser un agraïment a la Cristina... De fet, el títol del meu bloc deriva del títol del seu llibre. Ella va utilitzar l'adagi italià "piano, piano s'arriva lontano" com a joc de paraules amb l'instrument. Jo el vaig utilitzar, en principi perquè m'agradava la seva sonoritat, també pel seu doble sentit i finalment, i sobretot perquè si llegim el primer piano com a substantiu i el segon com a adjectiu defineixen bastant la meva manera d'entendre el pianisme.Crec que és de justícia que pugui homenatjar la companya de la que tant vaig a aprendre i a la que li demano en préstec el seu títol pel meu bloc...

PIANO...

PIANO....