PER A XILE

Després del devastador terratremol que va sacsejar Xile, l'amic Gastón López i un grup de companys vinculats al Conservatori de Terrassa vam organitzar aquest Concert per a Xile.

El més important d'aquest esdeveniment és la gran mobilització de companys i companyes del Coservatori de Terrassa, però també del Cor del Liceu, de la cançó latinoamericana i altres àmbits que es va donar. Tant és així que un munt de companys no van poder participar, i a més el concert va tenir una durada major del normal.

El Resultat va ser una més que acceptable ajuda econòmica a la ONG "Un sostre per a Xile". I també el compromís de realitzar més concerts en ajuda dels amics xilens.

La propera mobilització estudiem fer-la a la tardor. Com sabeu, ha arribat l'estiu a l'hemisferi nord, però això al sud es tradueix en hivern. Xile és un país estret i llarg que arriba a tenir latituds similars a les de Noruega o Suècia, o sigui que us podeu fer una idea de la rasca que farà d'aquí a poc allà. En Gaston, ha fet una tramesa de mantes que seran sufragades amb el que obtinguem en les següents convocatòries. A tal efecte, estudiem constituir-nos en associació per poder ser més efectius en la gestió dels diners i no necessitar altres intermediaris. En fi, de tot això us parlaré més endavant.

Ara al que anàvem: GRÀCIES:

FRANCESC CASTILLO I MARIA ISABEL FUENTEALBA

MARIA MATEU

LLORENÇ VALERO

JOAN CASTILLO I ENRIC RIERA

JULIO ERNESTO MARTÍNEZ

DANI GARCIA I MARIA TERESA VERT

EFRAÏN FUENZALIDA

YERKO FUENZALIDA

TOÑO FUENZALIDA

GLORIA

AGRUPACIÓ CORAL DE MATADEPERA

També MOLTÍSSIMES GRÀCIES

CATALINA PARPAL, GASTON, TOÑO

MARIA BONASTRE I PABLO

SALVA, ANGEL I LLUÍS

I TOTS AQUELLS QUE VAU COL.LABORAR DESINTERESADAMENT

Encara que amb una mica de retard però penjo aquí una petita ressenya i us convido a tots a visualitzar les fotos.




Us informaré de properes iniciatives.

Somnio que em somnien somnis que no somnien

MARIA MATEU, soprano
JESÚS SILVESTRE, pianista

Aquí teniu tota la informació sobre el recital "Somnio que em somnien somnis que no so,mnien"
Si us plau, cliqueu a sobre del llibre virtual i en la nova finestre sobre les paraules LLEGIR LA PUBLICACIÓN. També us la podeu baixar per obtenir el currículums, les fotos etc...

Somnio que em somnien somnis que no somnien, un tribut a A. Bartra

Publish at Calaméo or browse others.

PIANO EN CLAU DE CINE

JESÚS SILVESTRE, pianista

Aqui podeu trobar el dossier de l'espectacle PIANO EN CLAU DE CINE.
Si us plau, cliqueu a sobre del llibre virtual i en la nova finestre sobre les paraules LLEGIR LA PUBLICACIÓN.

També us la podeu baixar per obtenir el currículums, les fotos etc...

Piano en clau de Cine

Publish at Calaméo or browse others.

PIANO.... PIANO (Gràcies Cristina)
Piano...Piano és el títol d'un llibre de la bona companya i mestra Cristina Parera. La Cristina va ser professora al Conservatori de Terrassa un bon grapat d'anys sent mestra de molts pianistes professionals i amateurs.

El seu caràcter era vital, alegre i desenvadat. El seu llibre, com ella expontani, planer i directe. Amb Piano...Piano, la Cristina va adreçar molts consells tant a músics com a amateurs i especialment a aquells joves que es volien introduir al món del pianisme.

La darrera vegada que vaig veure la Cristina va ser a la celebració del centenari de l'escola on haviem treballat plegats, el Conservatori de Terrassa. La seva mirada era alegre i un somriure nerviós es dibuixava als seus llavis. Tots sabiem que estava molt contenta d'estar entre antics companys i joves músics.

Avui la Cristina és una dona molt gran, no es pot comunicar degut a una malaltia que li impedeix parlar... però la seva mirada i la seva alegria es trasmetia expontaniament.

Aquest article vols ser un agraïment a la Cristina... De fet, el títol del meu bloc deriva del títol del seu llibre. Ella va utilitzar l'adagi italià "piano, piano s'arriva lontano" com a joc de paraules amb l'instrument. Jo el vaig utilitzar, en principi perquè m'agradava la seva sonoritat, també pel seu doble sentit i finalment, i sobretot perquè si llegim el primer piano com a substantiu i el segon com a adjectiu defineixen bastant la meva manera d'entendre el pianisme.Crec que és de justícia que pugui homenatjar la companya de la que tant vaig a aprendre i a la que li demano en préstec el seu títol pel meu bloc...

PIANO...

PIANO....

El Fill al Front, al centenari del Conservatori

Acabem de celebrar el 100 aniversari de l'Escola de Música de Terrassa, el conservatori. En l'acte institucional realitzat el mateix dia del centenari, el 4 de març, vaig tenir la ocasió de presentar "Preludi - El Fill al Front", la cançó sobre el poema d'Agustí Bartra que obre la suite vocal "Somnio que em somnien somnis que no somnien".

Aquesta peça es va estrenar l'any 2008 dintre del marc d'un altre centenari, el del naixement del poeta Agustí Bartra. En l'acte d'enguany la va cantar la soprano Maria Mateu amb una excel.lent interpretació, que va arribar a impressionar-me. En certes ocasions un té la imatge del que vol aconseguir i en poques ocasions la interpretació d'una altra persona et sorpren. La Maria va cantar meravellosament, com fa sempre, però a més va donar a la peça una profunditat que jo mateix ignorava. La va fer seva, la va sentir des de molt a dintre... i el que és millor ho va trasmetre al públic. Són molts els que m'han felicitat, tants com els que he adreçat a la Maria, veritable protagonista de la interpretació.

El dia anterior, es va representar un petit conte del piano amb text de la molt estimada companya Anna Mallorquí. Les cançons infantils les vaig escriure jo. Ara que deixaré el càrrec de sots-director del Conservatori començaré a treballar en la revisió d'aquestes cançons, la possibilitat del seu enregistrament i també edició.

Espero que tingueu notícies meves al respecte, ja que aquesta és una de les activitats de la meva feina que em fan més feliç.

Somnio que em somnien somnis que no somnien

SOMNIO QUE EM SOMNIEN SOMNIS QUE NO SOMNIEN

Piano Irònic

Piano Irònic és una proposta escènico musical que explora el repertori humorístic per a piano.

A partir de la "Humoresque" de Poulenc i passant per diverses peces del "Carnaval dels animals" de Saint Saëns , es fa un breu passeig pels tipus d'humor:

"Humor", "Ironia", "Satira"...

La segona part del concert es concentra en la figura d'Eric Satie, i és el moment en què l'ama de claus de can Satie apareix i explica quin és el pensament del seu senyor.

Els textos estan extrets dels escrits del mateix autor, veritables disertacions sobre diferents temes plens d'humor i enginy... Cada un d'aquests monòlegs es correspon amb una peça musical no menys enginyosa que el text.

Tot plegat dona com a resultat un entretingut espectacle d'humor fresc i música irònica, que pica l'ullet constantment a l'espectador.