viernes, 4 de septiembre de 2009

Somnio que em somnien somnis que no somnien

MARIA MATEU, soprano
JESÚS SILVESTRE, pianista


Aquí teniu tota la informació sobre el recital "Somnio que em somnien somnis que no so,mnien"
Si us plau, cliqueu a sobre del llibre virtual i en la nova finestre sobre les paraules LLEGIR LA PUBLICACIÓN. També us la podeu baixar per obtenir el currículums, les fotos etc...



PIANO EN CLAU DE CINE

JESÚS SILVESTRE, pianista


Aqui podeu trobar el dossier de l'espectacle PIANO EN CLAU DE CINE.
Si us plau, cliqueu a sobre del llibre virtual i en la nova finestre sobre les paraules LLEGIR LA PUBLICACIÓN.

També us la podeu baixar per obtenir el currículums, les fotos etc...




jueves, 4 de junio de 2009


PIANO.... PIANO (Gràcies Cristina)
Piano...Piano és el títol d'un llibre de la bona companya i mestra Cristina Parera. La Cristina va ser professora al Conservatori de Terrassa un bon grapat d'anys sent mestra de molts pianistes professionals i amateurs.
El seu caràcter era vital, alegre i desenvadat. El seu llibre, com ella expontani, planer i directe. Amb Piano...Piano, la Cristina va adreçar molts consells tant a músics com a amateurs i especialment a aquells joves que es volien introduir al món del pianisme.
La darrera vegada que vaig veure la Cristina va ser a la celebració del centenari de l'escola on haviem treballat plegats, el Conservatori de Terrassa. La seva mirada era alegre i un somriure nerviós es dibuixava als seus llavis. Tots sabiem que estava molt contenta d'estar entre antics companys i joves músics.
Avui la Cristina és una dona molt gran, no es pot comunicar degut a una malaltia que li impedeix parlar... però la seva mirada i la seva alegria es trasmetia expontaniament.
Aquest article vols ser un agraïment a la Cristina... De fet, el títol del meu bloc deriva del títol del seu llibre. Ella va utilitzar l'adagi italià "piano, piano s'arriva lontano" com a joc de paraules amb l'instrument. Jo el vaig utilitzar, en principi perquè m'agradava la seva sonoritat, també pel seu doble sentit i finalment, i sobretot perquè si llegim el primer piano com a substantiu i el segon com a adjectiu defineixen bastant la meva manera d'entendre el pianisme.Crec que és de justícia que pugui homenatjar la companya de la que tant vaig a aprendre i a la que li demano en préstec el seu títol pel meu bloc...

PIANO...

PIANO....

martes, 17 de marzo de 2009

El Fill al Front, al centenari del Conservatori


Acabem de celebrar el 100 aniversari de l'Escola de Música de Terrassa, el conservatori. En l'acte institucional realitzat el mateix dia del centenari, el 4 de març, vaig tenir la ocasió de presentar "Preludi - El Fill al Front", la cançó sobre el poema d'Agustí Bartra que obre la suite vocal "Somnio que em somnien somnis que no somnien".

Aquesta peça es va estrenar l'any 2008 dintre del marc d'un altre centenari, el del naixement del poeta Agustí Bartra. En l'acte d'enguany la va cantar la soprano Maria Mateu amb una excel.lent interpretació, que va arribar a impressionar-me. En certes ocasions un té la imatge del que vol aconseguir i en poques ocasions la interpretació d'una altra persona et sorpren. La Maria va cantar meravellosament, com fa sempre, però a més va donar a la peça una profunditat que jo mateix ignorava. La va fer seva, la va sentir des de molt a dintre... i el que és millor ho va trasmetre al públic. Són molts els que m'han felicitat, tants com els que he adreçat a la Maria, veritable protagonista de la interpretació.

El dia anterior, es va representar un petit conte del piano amb text de la molt estimada companya Anna Mallorquí. Les cançons infantils les vaig escriure jo. Ara que deixaré el càrrec de sots-director del Conservatori començaré a treballar en la revisió d'aquestes cançons, la possibilitat del seu enregistrament i també edició.

Espero que tingueu notícies meves al respecte, ja que aquesta és una de les activitats de la meva feina que em fan més feliç.